Un Entorn d'Integració és una aplicació dissenyada per a generar interoperabilitat entre sistemes, és a dir, que independentment de les parts que intervinguin en un sistema, totes es puguin comunicar amb totes sense dificultat. Es coneix amb el nom d'EAI (Enterprise Application Integration) que són les sigles que defineixen l'Entorn d'Integració, i significa que és una aplicació que integra tots els elements d'una organització o empresa.

L'objectiu, concretament, és integrar tant la informació com els processos i els actors. Els entorns d'integració també intenten solucionar el problema que apareix en els Sistemes d'Informació quan aquests generen una quantitat de processos immensa.

Amb un EAI podem evitar l'arquitectura “espagueti”, és a dir, implementacions i connexions que es realitzaven entre múltiples sistemes i que implicaven un sobre-esforç mantenir-les.

Actualment els entorns de integració més utilitzats en el sector sanitari són Mirth Connect i Ensemble.

Per integrar la informació del sistema ha de poder tractar tota mena de dades. D'una banda, és molt important poder integrar la informació. La idea és que un sistema ha de poder rebre i enviar qualsevol tipus de dada, a través de qualsevol protocol.

Això permetria, de cara al futur, pròximes integracions amb tot tipus de tecnologies, i independitzant la part tecnològica dels actors o processos que l'utilitzen.

En segon lloc, els processos també s'han d'integrar. S'ha de poder dissenyar processos, sense haver d'implicar la part de dades, és a dir, independentment del format en el qual arribin les dades, l'important és el contingut i com tractar-les.

D'una banda es tenen les regles de negoci, que defineixen el flux que seguirà la informació. Podem tenir regles de decisió (a nivell empresarial, de direcció, etc …), les de gestió (per processos d'administració, empleats, clients …) i de programació (fluxos que segueixen les dades rebudes i a enviar, i les operacions que s'apliquen a aquestes dades).

D'altra banda tenim el llenguatge. Dins dels processos de programació, per exemple, s'ha de poder programar amb diversos llenguatges, sense que això afecti la lògica dels processos, és a dir, s'ha de poder aconseguir obtenir les dades d'una base de dades en SQL, i aprofitar les dades obtingudes per fer unes operacions en JAVA, i seguidament enviar les dades a un fitxer. La finalitat és poder utilitzar múltiples tecnologies i llenguatges per poder desenvolupar aquests processos, però sense que això generi problemes de compatibilitat.

La integració dels actors és l'altre punt important de la interoperabilitat en un sistema. S'ha d'aconseguir centralitzar la gestió dels actors, i fer que cada un tingui accés a unes certes funcionalitats i/o aplicacions.

D'una banda, com a tipus d'actors en un sistema, podríem dividir entre gerents (amb permisos per executar els processos de negoci referents a l'organització), els administratius (per executar els processos de gestió) i els tècnics (pels processos de programació , i per accedir a la configuració del sistema).

D'altra banda, també es centralitza la seguretat, indicant des d'un sol lloc quins usuaris tenen determinats permisos.