HL7 International és una Organització de Desenvolupament d'Estàndards per a l'àmbit de la salut, fundada al 1987 sense ànim de lucre que opera a nivell internacional, essent actualment una de les més importants en estàndards de missatgeria en informàtica mèdica.

La seva missió és proveir un marc complet d'estàndards relacionats amb l'intercanvi, la integració, i la recuperació d'informació electrònica de salut que suporti la pràctica i la gestió clínica. Per tant, HL7 intervé específicament creant estàndards, guies i metodologies flexibles, cost-efectives que permetin assolir la interoperabilitat entre els sistemes d'informació i l'intercanvi de registres de salut electrònics.

Des de 1994 l'organizatció està acreditada com SDO (Standards Developing Organization) per l'ANSI (American National Standards Institute). Como organització, HL7 té una estructura i procediments formals basats en la cerca del consens i el balanç d'interessos entre els diferents sectors representats: empreses de programari, finançadors de la salut, estats nacionals, universitats, proveïdors de salut, consultors, etc.

El conjunt d'estàndards HL7 (Health Level Seven), desenvolupat per HL7 Internacional, facilita l'intercanvi electrònic d'informació clínica, utilitzant una notació formal de modelatge (UML) i un metallenguatge extensible de marcat amb etiquetes (XML).

Per tant, HL7 no és un estàndard en si, sinó un conjunt d'estàndards que tenen per objectiu principal especificar la missatgeria a utlitzar per a comunicar informació clínica, demogràfica i financera, entre sistemes informàtics. Existeixen alguns estàndards dins d'HL7 que tenen altres focus, però la missatgeria és un dels aspectes més forts d'HL7.

En la gamma d'estàndards elaborats per HL7, es diferencien els de la *versió 2* de la *versió 3*. La versió 3 no representa una versió superior i evolucionada de la versió 2 (V2.x), ni més “nova”, sinó que es tracta d'un conjunt d'especificacions basades en el Model d'Informació de Referència (RIM) d'HL7, que inclou estàndards per a les comunicacions que documenten i administren l'atenció i el tractament dels pacients en una àmplia varietat d'entorns d'atenció mèdica. Si bé només la que defineix com estructurar els documents clínics (CDA R2) és la que ha collit suficient èxit en el sector sanitari a tot el món. El CDA R2 no estan orientats a les notificacions entre sistemes, sinó a l'intercanviat d'informes o documents entre els mateixos amb l'objectiu d'aquests siguin persistents en el temps.

HL7 també va començar a elaborar el nou estàndard HL7 FHIR per a intentar superar les barreres que ocasionen HL7 2.x i V3 amb les tecnologies actuals i per a cobrir els nous casos d'ús que van apareixent en l'actualitat.

Actualment aquests són els estàndards més utilitzats i adoptats d'HL7:

• HL7 Versión 2.x, estàndard de missatgeria per a l'intercanvi electrònic de dades de salut. La seva especificació suporta tant un format propi d'HL7 basat en l'ús del separador “|” com XML.
• HL7 CDA R2, estàndard de representació que especifica l'estructura i el format XML de documents clínics, a efectes del seu intercanvi entre sistemes d'informació i consulta per part dels profesionals assistencials.
• HL7 CCD, estàndard basat en CDA R2 que especifica l'estrucutra i el format concrets del resum clínic del pacient en un moment donat.
• HL7 FHIR, estàndard de representació i compartició d'informació clínica basada en REST i que permet l'intercanvi tant d'informació simple (p.ex. variables o diagnòstica) com composta (documents clínics). La seva especificació suporta tant format XML com JSON.

És important diferenciar documents clínics (HL7 CDA R2) dels missatges (HL7 V2.x), i per tant, a l'hora d'utilitzar un estàndard o l'altre, no és qüestió de preguntar-se si és millor usar documents o missatges, si no saber quan cal utilitzar documents i quan utilitzar missatges.

En el quadre següent es resumeixen les principals diferències entre documents i missatges:

Els professionals assistencials, com els metges, estan acostumats a intercanviar documents, com un informe d'alta o una interconsulta, per això els resulta més senzill familiaritzar-se i entendre els CDAs, a diferència dels missatges. Els documents mostren la forma històrica del registre mèdic, i permeten barrejar text narratiu lliure (informació no estructurada) amb informació estructurada.

A més els documents, a diferència dels missatges, permeten la signatura legal del responsable, tal com s'ha anat realitzant fins ara en paper.