DICOM (Digital Imaging and Communication in Medicine) és l'estàndard reconegut mundialment per a l'intercanvi d'imatges mèdiques, pensat per al maneig, l'emmagatzematge, la impressió i la transmissió d'imatges mèdiques.

DICOM és un dels estàndards de missatgeria de salut d'ús més extens en el món i més àmpliament implementat. Va ser originalment creat per un comitè format per ACR i NEMA en 1983, però la primera versió important de l'estàndard DICOM és la versió 3.0, que apareix 10 anys després, en 1993, i va ser publicada per NEMA.

L'estàndard sorgeix de la necessitat de dissenyar un format que sigui capaç d'incloure tota la informació (text i imatges) en un únic arxiu i poder transmetre aquesta informació en un protocol de comunicació comú de treball per a tots els equips.

Una imatge mèdica no té sentit sola: es requereix informació sobre el pacient, l'adquisició, etc., i els formats d'imatge existents (JPEG, GIF, TIFF…) són insuficients per a incloure tota la informació extra requerida. Una imatge DICOM permet fer i posar més coses, com permetre relacionar diferents imatges que s'han realitzat d'un mateix pacient.

A més, amb el pas dels anys ha anat en augment el nombre d'equips d'imatge digitals, i per tant, cada vegada es prescindeix més del paper. A causa d'aquest augment dels equips d'imatge digitals, és necessari que aquests s'entenguin entre si.

L'estàndard consta principalment de dues parts molt diferenciades: la capçalera i el cos. La capçalera conté informació sobre el pacient, el tipus de prova realitzada, dimensions de la imatge, etc. El cos conté les dades de la imatge i la pròpia imatge.

Un objecte DICOM simple pot contenir solament una imatge, però aquesta imatge pot tenir múltiples “fotogrames” (frames), permetent l'emmagatzematge de blocs de cinema o altres dades amb diversos fotogrames.

L'estàndard DICOM també ofereix una sèrie de serveis, dels quals els més destacats són:

• Dicom Store: El servei Dicom Store és usat per a enviar imatges o altres objectes persistents (informes estructurats, etc.) a un PACS (sistema d'arxivat i transmissió d'imatges mèdiques) o a una estació de treball.
• Storage Commitment: El servei Dicom Storage Commitment és usat per a confirmar que una imatge ha estat emmagatzemada permanentment per un dispositiu.
• Dicom Worklist: Permet llegir la “Llista de Pacients citats”, obtenir detalls dels pacients i exàmens mèdics sol·licitats electrònicament, evitant la necessitat d'introduir aquesta informació diverses vegades i els seus consegüents errors.
• Query/Retrieve: Permet a una estació de treball fer cerques d'imatges en un PACS i recuperar-les.

Actualment la documentació de l'estàndard DICOM està dividida en 21 parts. Cadascuna de les parts es poden trobar especificades en la pàgina oficial de l'estàndard; https://www.dicomstandard.org. En la pàgina web es poden descarregar aquestes parts en format word o format pdf, entre altres formats.

La primera part, per exemple, conté una breu descripció del contingut de totes les parts, essencial per a començar a adquirir coneixements sobre l'estàndard DICOM.

Cada any revisen la documentació, i per tant, qualsevol part pot ser modificada o ampliada d'un any a un altre, o fins i tot poden afegir noves parts.