Aquest tipus de vocabulari està dissenyat i creat per representar conceptes de forma normalitzada d'un o més dominis com podrien ser diagnòstics, procediments, medicaments, etc.). La normalització del llenguatge està associada a l'ús de codis o identificadors per representar aquests conceptes (que esdevenen unitats mínimes de significat) i a la utilització de descripcions en llenguatge natural que s'hi corresponen.

El vocabulari controlat permet representar i identificar de manera única la informació clínica i el seu significat, de manera que es pugui interpretar sense ambigüitats. Si en aquesta codificació s'utilitzen estàndards, també es podrà garantir la correcta interpretació de les dades encara que s'intercanviïn amb un altre sistema d'informació, inclús de manera automàtica i en múltiples idiomes. Seguint aquesta aproximació, l'intercanvi es podrà realitzar entre departaments d'un mateix centre, entre diferents centres o, fins i tot, entre regions i països.

En funció del seu ús als sistemes d'informació, es poden diferenciar tres tipus de vocabularis controlats: el vocabulari d'interfície, també anomenat d'entrada; el de referència; i el de sortida, o agregació. A més, en base a la seva estructura i contingut, els vocabularis controlats també es poden classificar en tesaurus, catàlegs, classificacions, terminologies i ontologies.