HL7 Reference Information Model
HL7 RIM (Model de Informació de Referència) és un ampli model d'objectes de referència de dades clíniques (dominis) creat com a part de la metodologia de la versió 3 d'HL7. És el model a partir del qual tots els dominis creen els seus missatges.
El RIM es un estàndard aprovat per ANSI, i en 2006 va ser publicat com a norma ISO (21731: 2006).
El RIM és un model d'informació expressat en artefactes UML que representa classes d'informació que ha de ser intercanviada i les seves diferents relacions. Tota l'estructura dels missatges HL7 i els documents CDA està construïda a partir de les classes i associacions definides en el RIM.
Els principals conceptes claus del RIM són:
- Un artefacte interoperable (missatge o document) concret es construeix a partir d'un model (els plans) on resideix la seva especificació.
- L'especificació exacta dels camps d'un artefacte, les seves agrupacions, seqüència, opcionalitat i cardinalitat, està definida per un HMD (Hierarchical Message Description).
Per a poder capturar tota la informació necessària que defineix un artefacte concret necessitem formalitzar:
- Rols d'Aplicació (application rols): Defineixen les responsabilitats del sistema emissor i del sistema receptor.
- Esdeveniments d'Activació (trigger events): Defineixen les causes que motiven l'activació.
- Escenaris (storyboards): Defineixen un escenari d'usabilitat del sistema per part d'un Actor.
El RIM articula totes les peces necessàries per a elaborar els plans d'un artefacte interoperable i especifica la dinàmica dels seus escenaris.
Un escenari és una descripció d'un procés on necessitem un “Artefacte” per a resoldre un problema d'interoperabilitat entre un sistema emissor i un altre receptor (Rol d'Aplicació).
Tot escenari que disposa d'un identificador i d'un propòsit, és formalitzat mitjançant l'artefacte UML denominat Cas d'Ús que defineix el flux d'esdeveniments de la interacció i declara les pre-condicions necessàries i les post-condicions.
Els models d'informació de missatges refinats (R-MIM) s'utilitzen per a modelar escenaris de casos específics dins de l'estàndard HL7 V3. Cada R-MIM és un subconjunt de la D-MIM, i un D-MIM és un subconjunt de la RIM. El R-MIM conté només les classes, atributs i associacions necessàries per a compondre el conjunt específic de missatges o documents.
Les regles HL7 V3 requereixen que totes les estructures d'informació en els models derivats es puguin rastrejar fins al RIM. Les seves regles de negoci semàntiques i relacionades no han d'entrar en conflicte amb les especificades en el RIM. Per tant, el RIM és la font última per a tot el contingut d'informació en les normes HL7 V3. D-MIMs i R-MIMs són simplement limitacions en el RIM.
